Pomes de Kazakhstan

Almatý, on sóc, és la capital económica de Kazakhstan, i el seu nom, en kazak, vol dir “pare (o avi) de la poma”. Per comprobar-ho li demano al taxista que em deixi al mercat central de queviures. L’experiència d’aquests anys rondant lo món m’ha ensenyat que per saber com rutlla o no rutlla un país, no hi ha, al meu parer, millor manera que apropar-se a un d’aquests mercats on és present l’economia verament real: la de la gent que matina, viu, menja i compra cada dia (lluny dels contes que els analistes de mercat de l’Ambaixada, o els sots-directors de comerç, o del que em vulguin explicar els general managers).

I, en efecte, el mercat central de queviures de la ciutat està molt viu, i les parades de fruita dolça fan goig. També hi trobo parades de carn (amb grans talls de camell, de xai, de cavall, de bou), i parades de fruits secs, d’encurtits, de formatges i d’altres productes làctics de procedència per a mi extranya i de consistències sospitoses. Jo, si haig d’escollir, em quedo amb les parades de fruita. S’hi troben varietats que jo no havia vist mai abans: petites pomes com anous, vermellenques de pell rugosa, pomes grogues (però no exactament golden, son com més pigades), d’altres verdes, d’altres molt grans i rogenques amb taques grogues, altres allargades, altres que semblen, al tast, una barreja de poma i de pera, peres de moltes varietats (i probablement tardanes, puix que no crec que aquí conservin en càmara –amb el fred natrural d’aquesta terra, és clar, no els cal!). M’he fet un fart tastant pomes farinoses, àcides, sucoses, dolces, de pell aspra…

Si comparem aquesta diversitat frutícola amb la que trobem als nostres hipermercats d’Occident, veiem com i quant ens hem empobrit. Estic segur que tres o quatre varietats de poma constitueixen més del 85% de la oferta. I tanmateix el mercat està madur per obrirse a noves varietats i les acolliria amb els braços oberts i amb aquesta ànsia de novetats de la nostra societat de l’hiperconsum que ens caracteritza i que tant gormanda és de novetats i delicatessen. Hi hauria prou amb seleccionar i plantar varietats locals abandonades (recordo , que, a la Conca de Tremp, amb la gent de l’Slow-Food, vaig anar un dia a veure unes pomeres arraconades en un marge d’una varietat “oblidada” i local), o bé, sense necessitat de viatjar lluny a l’Àsia Central, visitar la Bretanya francesa (terra de pomes) i portar empelts.

Que La Noguera esdevingui un hort de les mil varietats és possible Caldrà, però, que les institucions s’hi posin, donin support i amparin als qui gosin apostar per la qualitat en comptes de la quantitat. Per produir quantitat, hi ha quantitat de xinesos ; si hem de sobreviure en el mercat de la globalització, ens hem de moure, cercar el que convingui i millorar-ho per oferir qualitat, encara que aquesta l’hagim de fer venir dels freds llunyans d’aquest país desconegut.

Almatý
28-NOV-2008

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s