Del nostre patrimoni

Diu el Diccionari de l’IEC que patrimoni és paraula per designar els “Béns que una persona hereta dels seus ascendents”. I de pàtria diu en sa primera acepció que és la “Terra on hom ha nascut”.

Jo no sóc nat a Balaguer, ans m’hi sento, car aquesta és la terra que sento meva. Els seus carrers, la seva gent, les olors i les seves pedres, el seus hiverns i els seus estius, l’horta i el secà i les serres que la tanquen al nord. Aquest és, sens dubte en el meu cas, el meu patrimoni intangible, puix que aquest delit que sento per Balaguer l’he heretat del meu pare. I fóra bonic amb els anys veure que, malgrat els freds i les boires i les calors de l’estiu, aquest amor per la terra fos en el seu moment heretat per les meves filles. Perque el patrimoni no és només quelcom que ve dels ascendents, també és alló que hem de deixar per als qui continuen la nissaga.

I què podem deixar a les generacions que segeuixen? Per començar, la consciència del que fou Balaguer en el passat, això és: una capital catalana important a la Edat Mitja; els seus murs antics, els seus racons, han de ser restaurats, dignificats, els monuments cuidats, documentats, aprofitats didàcticament. Les figures que van fer de Balaguer la ciutat que és ara han d’ésser recordades, i s’han de continuar convocant als historiadors i arqueólegs per proseguir la inacabable tasca de saber d’on venim. També ens hem de preocupar de fer de la ciutat una ciutat viva, que generi riquesa, que sigui de bon viure i de millor prosperar, on el jovent hi vulgui quedar-se a viure. Potser cal repensar el model de ciutat: la globalització ens ha allunyat de les raons que sustentaven la economía del Balaguer de post-guerra (les nostres hortes –i les del Segrià i tantes altres—es conreuaven per alimentar unes conurbacions que ara compren al mercat internacional pomes xilenes i enciams rifenys), i potser fóra bó repensar què podem oferir als nostres barcelonins.

Podem oferir un patrimoni natural que tenim a l’abast de la mà i desatés. La bultra del Segre i la diversitat de la seva fauna i flora, els paratges del Montsec i de les planes a Ponent, llur riquesa ornitológica és única. Les qualitats dels nostres productes agraris, la qualitat de la nostra cuina, de les nostres melmelades, de les nostres tradicions, de les nostres gresques estivals. Disposem de moltes cartes. I a vegades sembla que no les juguem, i que esbarriades queden sobre el taulell, desaprofitades.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s