Cap a Ponent (II)

La idea és força senzilla: vull sortir de casa un matí i travessar el país a peu, travessant-lo des del Montseny fins al Segre, de la serralada litoral fins a les terres de Ponent.

La idea fa temps que la tinc. Sóc un senderista ocasional. M’agrada voltar. M’agrada comprobar amb el cos com passa el temps, com n’és d’esquerpa una pujada que, amb el cotxe, es supera en tres minuts, i que a peu es fa interminable si el sol està roent sobre el clatell. Caminar és la única manera de prendre consciència del que costa desplaçar-se pel territori. Fer-ho a peu permet una perspectiva més real, perque més planera, perque més arran de terra; una visió que no dubtaria a calificar de més humana. Crec que s’ha perdut aquesta consciència. I vull concedir-me el regal de recuperar-la, de gaudir-la. Caldrà, ho sé, sofrir l’esforç de guanyar-me-la.

La nostra civilització motoritzada considera normal el fet d’anar de la marina fins a Ponent en dues hores. Considera un fet normal que de Lleida a Andorra només es triguin tres hores (amb parada per fer un mos arran de carretera). Els cotxes d’avui en dia semblen tartanes quan no els podem fer circular a 120kms/h. Però no hem pas d’oblidar que els traginers dels anys vint del segle XX (els nostres padrins) trigaven una setmana pujant amb la rècula de mules de Balaguer fins a La Pobla de Segur, carregats de sacs de farina i altres fatos que bescanviaven al Pirineu per mobiliari que trigava una altra setmana en baixar a la plana. Anaven a ritme de mules. I així ha estat sempre. Es calcula que les poblacions neolítiques s’expandien pels territoris a un ritme de cinc kilómetres per any. És a dir: molt a poc a poc. Ara, en canvi, ens plantem a Londres en dues hores de vol. Dotze hores triguem a travessar l’oceà que Colón va trigar setmanes en creuar. L’AVE francès m’ha permès d’estar a una reunió a París a les nou del matí i fer-ne una altra a Lió (a 400kms de distància!) a la una de la tarda. Si tenim un sopar a setanta kilómetres de casa agafem el cotxe sense parar-nos a pensar que fa dos cents anys aquest recorregut de setanta kilómetres haguès près dos dies de diligència. I desprès del sopar, tornem a casa a dormir.

Ara m’ha sorgit una oportunitat que no vull pas deixar escapar. No és gaire sovint que hom pot tenir davant seu un calendari lliure d’obligacions. I jo en tinc un que em deixa una finestra oberta i lliure de quinze dies a finals de març, i vull aprofitar-la per mirar ben mirat el meu país, per gaudir-lo, per suar-lo, per fer-ne els camins o patejar els corriols, creuar les obagues i baixar les solanes, per passar de l’alba al vespre fent passes que m’endinsaran no només en els paisatges de les diverses comarques que haurè de travessar, que no només m’aproparan a Balaguer, sinó que em permetran d’estar sol amb mi, de sol a sol, del Montseny fins al Segre, cap a Ponent, fent via nell mezzo del cammin di nostra vita.

I en arribar podré pensar en els versos famosos d’en Kavafis cantats per Llach i em sentiré enriquit per la experiència; m’enrecordaré de les passejades d’en Cela pel Pirineu, o de l’Empordà relatat amb la prosa finíssima d’en Pla; o miraré de trobar en les cròniques medievals dels pelegrinatges jacobeus el reflex de la meva experiència de caminant. O millor, molt millor, perque crec que és el que de veritat busco: m’hauré descarregat de romanços i dels feixos de cultura amb els quals em protegeixo, amb els quals m’amago, amb els quals em faig inaccessible, amb els quals miro el meu voltant, i judico, i m’equivoco. I doncs, si tot va bé, veureu un vespre, per la carretera de Menarguens, a un home sol que s’apropa a peu, cansat, lliure, lleuger, net, nu. Nou.

Ho necessito.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s