Crisi

Triga a passar el temps en aquests dies de crisi. Les carreteres van més fluides. Els polígons industrials estan aturats, o al menys és perceptible una sustancial baixada de la activitat: s’hi veuen menys cotxes, hi ha menys trànsit de camions, es troben més taules lliures als restaurants, es fan menys cues a les benzineres. Vaig baixar fa dues setmanes a una fira a València: si l’any passat hi havien embussos per accedir-hi, enguany hi he trobat places de parking lliures a dojo. Si l’any passat els passadissos anaven plens de corbates lluentes i grans rialles i perspectives de creixement i powerpoints vessant euforia pels passadissos plens de gom a gom, enguany he vist cares llargues i comercials avorrits.

Els clients es fan escàpols, no es posen al teléfon, no mostren energia negociant els detalls dels tractes, no et conviden a anar a buscar clients. Romancejen amb els pagaments i les poques comandes que arriben són més minses que l’any passat. Les estadístiques d’activitat de les empreses mostren clarament aquesta desaceleració: hi ha menys trucades, menys incidències, més stock, més gestió del crèdit, menys vendes. També les estadístiques macro-económiques assenyalen ben bé el fet: l’IPC, l’Euribor, el PIB, la EPA… I a moltes families l’atur ja ha mossegat part dels ingressos. 3,5 milions d’aturats a Espanya; i podriem arribar als cinc milions: ¡20% de la població activa!

És la crisi. I aquesta és mundial: els mateixos símptomes els he pogut comprobar aquí com a França, al Líban, a l’Est europeu o als països del Golf Aràbig.

Crisi és paraula d’etimologia grega que deriva de krisein, verb que vol dir “separar” i “decidir”. És temps, doncs, de separar, de desllindar, de veure-hi clar, çò és: de criticar (paraula també que comparteix ètim amb crisi); és temps també de decidir.

Hem de prendre consciència de com ens hem enriquit, de com hem fet negocis darrerament, de com i a quin ritme hem consumit (i això a tots els nivells: empresarial i també en les nostres vides particulars). Hem dilapidat una fortuna que ens era donada a crèdit. I s’ha esfondrat la base fonamental del crèdit: la confiança. Aquesta és la base del sistema capitalista; recordem-ho: aquest sistema econòmic va posar-se en marxa quan un ric home de Frankfurt va confiar en la carta de crèdit emitida per un banquer florentí que li presentava un comerciant com a forma de pagament.

Hem de veure-hi clar: veure que és normal que si no hi ha confiança, no pugui donar-se crèdit. El sistema es sustenta en l’equilibri entre el que dona i el que rep. I faltant el crèdit, la maquinaria s’atura.

I veure-hi clar és també veure que la crisi, amb aquesta aturada que imposa, és també una oportunitat: una oportunitat per “decidir”. Ara toca decidir si volem seguir el ritme frenètic que ens ha dut on som, el ritme frenètic del consum, de les temporades de rebaixes, del consumisme sense consciència, de la dilapidació dels recursos naturals… Hem de decidir si ens posem una rebequeta per estar per casa o pujem la calefacció, per exemple. S’imposa posar seny, s’imposa tornar a costums més austers. S’imposen certs sacrificis que no ho són: és simplement tornar a la normalitat.

I tot això, que pot ser llegit en termes socio-económics, també pot tenir una lectura psicoterapèutica: aprofitem la crisi per adquirir consciència de tantes coses i patrons de conducta neuròtics, de lligams a persones, d’alguns magres plaers que al cap i a la fi resulten onerosos, de comoditats extravagants… que ens llasten; aprofitem doncs la crisi per desfer-nos-en. I d’aquesta manera podrem resorgir més lleugers, més àgils, més disposats i amb més consciència i claredat d’esperit per encarar el futur i gaudir-lo.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s