Vetllada literària (II)

— I què vols que expliqui a una colla d’amigues teves que no conèc de res? li dic, amb un deix d’inquietud.

–Tu sabràs: tu ets el comercial roda-món que sap parlar amb gent de totes les cultures, de països diversos, que mantens un blog, que t’exhibeixes, tu ets el nudista de la teva ànima. El que vol escriure, com ja volies fa 22 anys. Tu sabràs.

–Sobretot sé que estic cagat de por. Però també sé que no vull defugir el repte. Potser un parell de bones cerveses seran menester, ja t’ho dic ara.

I remenar el cistell dels records. Regirar-lo fins a trobar i desfer el cabdell de com va començar tot, molt abans de la trobada a Argelès, allà pels volts dels meus 14 anyets. Fou llavors quan s’em va posar al cap això d’escriure? “El poeta”, aquell personatge de La ciudad y los perros, d’en Vagas Llosa, podria ser un dels fils tirant del qual podriem desfer l’embolic de l’epifania.
Epifania, narratari, plot… Eps!! Deixa-t de punyetes i de paraulotes tècniques, oblida-t d’en Genette, d’en Bloom, d’en Bousoño. Sigues planer, que no necessites treure bona nota. Explica el que et surti dels dallonsis, o millor dit: explica que escrius per que et surt dels collons –perdó: dels dallonsis, sense poder-ho evitar. Que vas passsejant i fantasiejant alhora, barrinant històries, articulant diàlegs, cercant adjectius, escoltant les parles diverses de la gent (lo tancat olotí, es català salat de ses illes, el extremeño bellotil, el santanderino cantarín, el chileno yoyó, el saleroso andalú, el català aspre de terra endins o l’anglès agut dels indis, o l’accent boví dels suissos…), mirant de trobar definicions, de trobar substantius al color d’una pell, a un desig que (fugaç) t’ha deixat una ferideta a la pell, que mires la posta de sol tractant d’esbrinar si és un malva o un violeta, el color d’aquell blau indecís que no vol ser negre encara.
Explica simplement que ets un neuròtic. Un neuròtic, però, que gaudeix amb sa neurosi. I que pretèn aprofitar-la per escriure. I que, per rematar-ho, es pensa
a) que sap fer-ho i
b) que té històries que explicar…
Això em dic, empassant saliva. Noto que amb la saliva baixa un rajolí de seny també.
Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s