Istanbul

També és aquesta soledat lluent dels passadisos a l’aeroport Ataturk, minuts després d’aterrar. Però em quedo amb el tràfec, la llum del sol, els minarets, la cridòria, els teixits multicolors, les banderes flamejant, vermelles, al vent, les ruines de muralles corcades pel temps, els edificis bruts i els gats que remenen als racons de les deixalles.
Al bell mig de l’autopista que agafa el taxi per dur-me d’una encaixada de mans a l’altra, entre els carrils, hi han homes suats amb els braços estesos i botelles d’aigua fresca a les mans, oferint apaivagar la set dels conductors amb una temerària probabilitat d’engreixar les estadístiques d’inseguretat vial.
Que vivim en una societat de risc, com comentava fa uns dies, és cosa palesa a cada cruïlla, a cada moment, en aquesta ciutat.
Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s