Aurembiaix

És aquest un nom típicament balaguerí, que hom no acostuma a trobar enlloc més que al nostre terme; i s’ha de dir que no en son gaires les Aurembiaix que ronden els nostres carrers.

És nom que ve de lluny. Jo el vaig llegir segurament per primera vegada al fresc que decora el vestíbul de la nostra paeria. O potser en la Història de Balaguer de l’amic Josep Aznar. En qualsevol cas, sé que ell me’n parlà, i que m’adreçà a la Historia de los condes de Urgel de Monfar per tal de satisfer la meva curiositat.

És al final del primer tom d’aquesta història de Monfar (publicada l’any 1853) on es relaten els plets i tractes que Aurembiaix, filla del Comte Armengol, que finà el 1208 sense descendència masculina, i darrer descendent de la nissaga urgellenca d’en Guifré, Comte de Barcelona, tingué amb els reis de l’Aragó i Comtes de Barcelona, i especialment amb Jaume Ier, que li donà raó i l’ajudà a recobrar el comtat d’Urgell que son pare Armengol li havia donat i el vescomte Guerau de Cabrera li havia arrabassat. Amb el Rei, mirant d’expugnar la nostra ciutat mitjançant setge, n’Aurembiaix s’apropà a les muralles i parlamentà amb els ciutadans. I m’imagino a la jove noble parlant en veu alta, a crits, tota rossa, reclamant la ciutat, tement l’atac dels ballesters del Vescomte, fent ferma la seva pretensió de que tot tornés a l’ordre i li fos restituït el comtat. Devia ser una dona valenta. I atractiva, si hem de judicar per la condició d’amistançada que tingué amb el Rei Jaume.

Fins aquí la història dels papers vells, de les escriptures notarials i dels calaixos dels arxius de la Corona.

Aurembiaix, per a mi, és també el nom d’una nena, la primera notícia de la qual m’arribà tot menjant entrepans en un descampat de la Base Aèria de Saragossa on feia la mili amb un amic balaguerí, a qui li vaig suggerir aquest nom tan nostrat, que jo hagués volgut posar a la meva primogènita. Cercàvem un nom català, un nom balaguerí. I com que era nena, Aurembiaix hagués pogut servir. Si no fos, ¡ai!, que la sogra i ma mare, ambdues castellanes, s’ennuegaven quan assajaven de repetir el nom que havíem previst per a la que estava per venir. Varem haver de renunciar a aquest nom daurat i trobarem un altre d’alternatiu, de fonètica més polivalent i arrels igualment catalanes.

I sempre he lamentat no haver persistit en el meu desig de nominar a la meva filla gran amb aquest nom: només per la etimologia (or esbiaixat) i l’eufonia, Aurembiaix és un nom preciós que colpeja història i present cada vegada que es menciona.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s