Tardor

La foto és de na Carolina Blanc, que de tant en tant es despenja i m’envia delicioses fotos com aquesta, tardoral, d’una localització indeterminada, gairebé sense temps, sense anyada: només tardor en ple esplendor de fulles groguenques.

I jo voldria perdre-m’hi.

¡Ai! no puc. I miro aquesta fageda densa, aquest bosc, i m’imagino triscant per les pedres, sota el ramatge, discret, camuflat, invisible, silenciós, respirant humitat, trepitjant fullaraca i silenci juntament, deixant-me guiar pels sorolls del bosc, cercant un cim, o una fondalada on jeure si estic cansat, o una balma per protegir-me si plou, o un rierol per a la meva set.

Els colors del faisà, els marrons llistats i foscos del senglar, el groc del bosc, les ombres blavisses perseguint-se sobre un sorral, el fred d’una pedra, el verd quebrat dels troncs, dels matollars…

Jo voldria perdre-m’hi.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s