Dos barbers

M’he acostumat al bon servei que trobo a la barberia que hi ha a la Plaça del Pou cantonada amb el carrer Major.

La regenta un jove maghrebí, crec que marroquí. El seu servei és fi com el servei dels molts barbers àrabs, berbers i libanesos que, en el temps en que viatjava sovint pel món àrab, s’encarregaven de la meva cabellera escadussera i de desbarbar-me. Quan passava massa dies fora de casa recorrent Dar al-Islam (les terres de l’Islam) d’un costat a l’altre, quan eren ja massa els dies sense cap mena de contacte corporal, i no tenint afició als amors taxats, optava per anar a cal barber, allà on fos (Damasc, Casablanca, Tànger, Trípoli, Dubai, Al-Khobar…). Era una manera polida de deixar-me tocar, en certa mesura de deixar-me estimar, quan ja feia massa dies que ningú no em tocava, que ningú prenia cura de mi. Anar al barber era una mena de subterfugi per enjogassar la nostàlgia d’estar entre els braços estimats. Així feia més lleu el camí de retorn; així lluïa més maco davant dels clients.

A la barberia de la plaça del Pou de Balaguer he retrobat el mateix servei. És una manera delicada, eficient, ràpida i molt gratificant de fer-se tallar els cabells. Si hom escull també l’afaitat, el gaudi és màxim: amb precisió, amb cura de tots els detalls, amb seguretat i delicadesa, la pilositat desapareix. Llàstima que a Europa s’hagi perdut la cultura del hammam, del bany turc, dels banys públics, on és un plaer entrar per sortir-ne net, per prendre cura del seu cos, per fer vida social, per fer-se xollar i afaitar. Jo he tingut la sort de gaudir d’uns quants hammams (el més notori a la ciutadella de Damasc, el més maco a Istanbul, el més humil a Tetuan, el més luxós a Mascat). No quedant-ne cap a Balaguer (bé que en devia haver-hi al Balagî islàmic), recórrer als bons serveis del barber de la plaça del Pou és una manera de recordar les coses bones de quan voltava el Maghreb, el Llevant i Aràbia.

Baixant de la Vall d’Aran volia aturar-me a Balaguer per tal de fer-me tallar els cabells i retallar la barba. Però el meu barber preferit està tancat: tornarà el 20 de desembre; ha marxat, imagino, de vacances. I, necessitat d’un retoc, me’n vaig a la barberia que, davant de l’Ajuntament, regenta en Miquel Sumarroca. És un establiment amb molts anys d’existència. Jo recordo que ja hi anava de jovenet. No ha canviat gaire. M’assec a esperar i puc trobar al costat de la cadira els mateixos Interviú que ja s’hi trobaven als anys vuitanta. Feia temps que no en fullejava cap! Però aquestes revistes son de mal llegir (no és broma: jo quan tinc un Play-Boy a les mans és per llegir-ne els articles de fons!): entre les corbes lascives i el volum de la televisió (que no pot faltar en cap establiment públic espanyol) i la conversa general, em distrec massa. Deso les mosses lleugeres de roba de costat i escolto.

Si la clientela del jove maghrebí és callada i discreta (potser per que un paio com jo hi és present), la d’en Sumarroca xerra pels colzes. Les barberies son llocs idonis per esmolar el sentir del poble; ara bé: hi han pedres d’esmolar més eficaces unes que les altres: si la clientela de la plaça del Pou xiuxiueja discretament en àrab o en romanés o ukrainés, la dels pagesos i constructors (tots més balaguerins que el Sant Cristo) que es fan xollar al Mercadal dictaminem, jutgen i comenten, critiquen i vessen sense vergonya comentaris xenòfobs i tòpics sense altra explicació que la seva grandíssima por a la diferència. Un xiquet gitano treu el cap per la porta i pregunta que quin és el preu del servei per a un nen: “Onze amb cinquanta, com els adults”. “Ufff, què car” replica el nen. “Doncs te’n vas a ca els moros, que és més barat!” aixeca la veu el barber. “¡Vete a tomar por culo!” que crida el nen tancant de males maneres la porta, i provocant una tempesta de comentaris a la barberia. “Maleïts xiquets mal-educats! Quina raça! Això no hi ha escola que ho arregli. Vols dir que van a l’escola, aquests marrecs? Si és que ara n’hi ha que fan el servei per quatre rals i a totes hores, com voleu que anem bé? I que me’n dius, Miquel, del CAP: per cada un de nosaltres que s’espera hi han cinc moros o mores fent cua: per això hem estat pagant impostos?” I això és només el començament: totes les varietats de la xenofòbia s’acumulen en l’espai mínim de la petita barberia d’en Sumarroca: és tan petit el local i tanta la xenofòbia que trobo a faltar l’oxigen.

Els deixo dir, els escolto discretament, sense dir ni as ni bèstia, sense mencionar que el PIB espanyol no hagués pas crescut com ha crescut en aquests darrers anys sinó fos per la feina (sovint brutesca i mal pagada) que han fet els nou-vinguts i que els espanyols i catalans i balaguerins de socarrel de cap manera haguessin acceptat fer. Em deixo xollar sense obrir la boca, escoltant. Em dic que som tots immigrants, persones insignificants de pas per la vida, per la terra. I que uns hem nascut aquí i altres han nascut en altres llocs. Y que en cien años todos calvos. Descobreixo en un mirall la coroneta dalt del meu cap: premonició de la meva futura calvície. No em molesta només la mentida d’aquest cúmul de tòpics sense excuses que tots al meu voltant van dient ; és la inanitat de tanta afirmació dita amb un convenciment que fa por. Deu ser que sóc ponós.

Quan el barber termina li dic que està bé, li pago un quaranta per cent més del que m’hagués costat el servei a la barberia del marroquí de la plaça del Pou i surto. No hi tornaré.

Anuncios

Una respuesta a “Dos barbers

  1. Feia temps k no habia vist akest ezcrit relacionat amb el meu pare…. per començar li recordo wue vs telefona amb el meu pare per demanar perdo…i k no sortiria a cap lloc ja k sabia ekivocat i si l’ invito a balaguer pk ell be de tant en tant i k vegi les opinios d la gent sobre el meu pare

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s