Sylvia Melanocephala

A vegades cal sortir quan fa fred, o quan el sol no ha tret encara el cap, i ficar-se bultra endins, o bé quan el capvespre s’allargassa com en versos de poeta, que ni fineix ni deixa pas a la nit. A voltes n’hi ha prou amb sortir a passejar pels carrers o les places de les nostres viles. I obrir els ulls.
Un tallarol capnegre (Sylvia Melanocephala) saltironeja al Central Park d’una d’aquestes viles nostres. Tallo la conversa (potser una mica abruptament). Parem les passes. Mirem l’ocell. No és pas més gran que un pardal comú, grisenc i negre, esvelt, de volejar baix al peu de les mates, picotejant la pinassa, esmunyint-se per les bardisses. Desapareix.
Seguim xerrant i caminant. Fa fred. És agradable compartir tantes coses.
Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s