Incendis, de Wadji Mouawad

Benvolguts amics i amigues,

Faig una cosa que no és habitual en mi: m’adreço a tots vosaltres per tal de recomanar-vos una obra de teatre realment espectacular, emocionant, que actualment s’ofereix al públic barceloní al teatre Romea. Es tracta d’INCENDIS, d’en WADJI MOUAWAD, dirigida pel jove Broggi i interpretada per una fantàstica Clara Segura amb en Julio Manrique.
Esquil i Sòfocles es van quedar curts. Incendis recupera emocions, engalta la veritat com un franctirador, ens emmiralla, ens commou, ens deixa bocabadats amb una trama dramàtica insostenible (per excés de pathos) i alhora captivadora, una història contada com poques vegades s’ha vist (escenes simultànies que fan que el recurs al flash-back sigui un truc de parvulari) que s’endinsa no només en l’horror del passat recent del Líban sinó en la recerca de tots i de cadascú de nosaltres.
Coneixeu alguns el meu interès per l’Orient Mitjà. He llegit força llibres mirant d’entendre com funcionen les comunitats libaneses, com va passar la guerra en aquell pedaç de món, com s’explica aquella societat (i potser el millor llibre que ho explica és Pity the nation d’en Robert Fisk); doncs bé: Incendis t’ho explica sense recórrer a fets històrics, sense mencionar Israel ni Síria ni Maronites o Palestins. Tot hi és, ans res no s’hi menciona. Una guerra civil ben bé podria ser una altra (i ho és, ai las!). Incendis t’arriba a l’ànima. Concretament a la guerra civil (en guerra con mis entrañas) que tots portem a dins, més o menys amagada.
Jo nos soc gaire afeccionat al teatre. Però no havia mai vist una tragèdia com aquesta. Antígona, els Perses, Èdip Rei, Èdip a Colona… Us asseguro que si us recomano aquesta obra és perquè es posa a l’alçada d’aquests clàssics sense complexos.
Podeu llegir crítiques d’aquesta obra aquí i aquí.
De veritat: feu un petit esforç, aneu-hi. Paga la pena, de veritat, des del cor; fins ben endins de l’ànima, val molt la pena: una experiència catàrtica com n’hi han poques. Tres hores i escaig de pur plaer escènic, de veritat, d’emoció.
Anuncios

Una respuesta a “Incendis, de Wadji Mouawad

  1. :)) Tinc moltes ganes de veure-la. HAs vist la pel.licula? ës canadenca del mateix títol i feta el 2010. També és esplèndida. Tot i que el teatre dura més de tres hores no arribo a imaginar-me com hi poden fer caber tot el que passa, transmet la peli. Tinc molts lligams amb el LÍban. 🙂 Al 2005 els israelians em van fumer un pis enlaire. A Beirut. Jo ja li deia al meu marit…vols dir que ens el hem de comprar per aquí…aquesta zona és molt propera als llocs principals de reunió de la gent de Hezbollah (cada cop que escric aixó em dona l’impressió que piquen a la porta :))Peró com que era al carrer on hi viuen els seus pares…Doncs el darrer dia d’atacs, desde un vaixell…boumba!! el piset a pendre pel sac…Menu, aixó ésel pitjor que m’ha pasat eh, totes les altres experiencies al Liban han estat molt més positives.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s