Punt i final, “salvo alguna cosa”

Aquesta frase de Mercé Rodoreda, en correspondència, l’any 49, amb el MH President Tarradellas, explica una mica aquest silenci meu en aquest ventilador de dubtes que és el bloc de Miedoslibres, des de fa massa dies abandonat en guaret.

El mot intel·lectual és una mica vague. Si ens limitem a Catalunya i diem que un intel·lectual és un home que aspira a produir una obra literària el problema, per a mi, s’aclareix. L’intel·lectual català té, del renaixement ençà, una manera de fer política i només una: produir en català.

Fill de mare espanyola, fill de pare català, educat en francés, treballant en anglés, somniant (i ofegant-me sovint) en l’aigüabarreig dels colors de terra endins i, alhora, de la mar, he arribat a un punt de silenci conspicu que voldria trencar per la senzilla raó que no sé viure sense imaginar-me entremeliat amb possibles contes més o menys llargs. La ficció ennuega els meus dies.

La feina m’arrossega amb un espurneig continu. El desencís d’un primer intent que només parcialment va eixir, i que penja, flàcid, com una bandera assolellada, d’aquí sense que ningú li faci cas. La voluntad de, i la dedicació a,  bastir una parella que aprofiti els errors que amb altres dones he patit, i que aprofiti també tot alló que amb altres dones he après. La felicitat domèstica. L’edat rebeca dels meus dos sols. El fàstic de les circunstàncies polítiques que ens envolten, particularment en els darrers dies, amb aquesta bromera que ho empastifa tot.

Una mica de cansanci on the rocks, tot plegat, amb dues gotes de desencís –amargues com l’angostura.

I el problema de la llengua. No em crec quan en castellà em llegeixo. I no sé escriure en català. Ni sé estar-me mut.

Hauré d’inventar alguna manera de tirar endavant. Però cada cop més m’adono que haurà de ser “produint en català”.

Anuncios

Una respuesta a “Punt i final, “salvo alguna cosa”

  1. Estem tots en “alguna cosa” no et quedis mut, saps escriure, si mes no transmetre “feelings” el aigüabarreig t’aportat tot el que dius. Endavant. i molts petons.

    Una que esta com tu fa uns mesos amb la pota tiesa i sense poder caminar.

    Teresa Usas

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s